Març / 2020
CANVI HORARI: QUINA ÉS LA MILLOR OPCIÓ PER A UN MAJOR ESTALVI ENERGÈTIC A ESPANYA
Cada any que canviem l’hora ens preguntem si amb això estalviem energia o no. Moltes han sigut les preguntes d’aquest tipus que han inundat periòdics i mitjans de comunicació en general.
A l’agost de 2018, la Comissió Europea va proposar als estats membres l’eliminació del canvi d’hora, mantenint a Espanya l’horari d’estiu tot l’any (*UTC+2). Proposta que deixa als estats membres la decisió de la seua aplicació.
Ara, a través d’un minuciós treball de recerca del Dr. Miguel López, Enginyer Industrial de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, publicat en la prestigiosa revista científica Energy Policy, podem veure amb major claredat la millor opció per a un major estalvi energètic a Espanya.
RESUM DE L’ARTICLE: Daylight Effect on the Electricity Demand in Spain and Assessment of Daylight Saving Time Policies
Efecte de la llum solar en la demanda elèctrica i valoració de polítiques de canvi d’hora
Les polítiques de canvi d’hora per l’aprofitament de la llum solar s’han utilitzat des de principis del segle 20. No obstant això, el seu efecte actual com a eines d’estalvi energètic està sent revisat. L’ús generalitzat d’il•luminació d’alta eficiència (LED) ha reduït l’impacte que l’energia dedicada a il•luminació té en el total i, per tant, l’efecte de les polítiques que intenten aprofitar millor la llum solar s’ha reduït.
Per a dissenyar noves polítiques que regulen aquest aspecte, és necessari entendre com afectaria la demanda elèctrica total, però també com canviaria el perfil horari de la corba de demanda (valors mínims, màxims…). Aquesta investigació proposa un model de demanda horari que quantifica l’efecte que té la disponibilitat de llum solar sobre la demanda elèctrica i simula l’efecte de les diferents polítiques de canvi d’hora. El model s’aplica al consum peninsular d’Espanya i als tres escenaris de polítiques de canvi d’hora més probables: eliminar el canvi d’hora i adoptar l’horari d’hivern, eliminar el canvi d’hora i adoptar l’horari d’estiu o mantindre el canvi d’hora, però adoptar el fus horari de Portugal i Regne Unit.
Els resultats mostren com els canvis en les hores d’alba i vesprejar modifiquen el perfil de la demanda elèctrica i l’estudi proporciona els resultats d’estalvi energètic global, mensual i horari per a cadascun dels escenaris. Aquesta informació ha de servir de base per al disseny i implementació de les polítiques de canvi d’hora.
En concret, els resultats mostren que l’efecte del canvi d’hora és bastant reduït: aproximadament un 0.34% d’estalvi mensual quan es retarda una hora l’hora d’alba i capvespre respecte de la situació actual. Això implica que, dels tres escenaris analitzats, el més eficient energèticament seria eliminar el canvi d’hora i mantindre l’horari d’estiu. L’estalvi derivat d’aquest canvi seria d’uns 27 milions d’euros, la qual cosa indica la poca rellevància que aquestes polítiques tenen actualment en l’estalvi energètic enfront d’altres criteris socials o de salut pública i marca que les polítiques actuals estan quedant obsoletes.
Article escrit per el Dr. Miguel López, Enginyer Industrial de la Universitat Miguel Hernández d’Elx
