La certificació energètica dels edificis pretén mostrar d’un mode comprensible per als usuaris i compradors d’immobles el comportament energètic dels edificis.
Es tracta d’un distintiu equiparable a l’etiqueta energètica dels electrodomèstics, que classifica la seua eficiència energètica des de la A, la més eficient, a la G, la menys eficient.
Actualment és un requisit obligatori per a edificis de nova construcció i grans rehabilitacions, així com per a determinats edificis públics ja existents i sempre que es vaja a llogar o vendre un immoble.
Per a obtindre la certificació energètica s’ha de calcular la demanda d’energia de l’edifici en fase de projecte mitjançant una modelització teòrica d’este. Per a això es tenen en compte les dades de consum elèctric total a partir d’una descripció de les característiques de l’envolupant, la ventilació i orientació, les condicions ambientals interiors i exteriors, l’existència de sistemes solars passius i proteccions solars i les instal·lacions de calefacció, aigua calenta sanitària, aire condicionat i il·luminació. Amb este procés s’obtindria un certificat energètic provisional. Durant el procés de construcció es comprovaria que el funcionament energètic real coincidix amb el simulat. En el cas de ser necessari es reajustarien les dades a la qualificació adequada i s’atorgaria el certificat definitiu.
Este certificat ha d’incloure’s en el Llibre de l’edifici i té una vigència de 10 anys, passats els quals s’ha de tornar a qualificar.
A part de la certificació, en l’etiqueta apareixen les dades relatives a la ubicació i zona climàtica de l’edifici, el seu ús, el seu consum d’energia primària en Kw/any, les emissions de CO₂ a l’any així com les mateixes dades per m² de superfície.
És necessari assenyalar que la certificació energètica només permet una comparació entre edificis de similars característiques, com ocorre en el cas dels electrodomèstics. Això es traduïx en què un edifici amb classificació A pot consumir més energia que un amb classificació C però molt més xicotet que no requerix grans instal·lacions.
GIOSEPPO
La seu de la companyia Gioseppo és un exemple d’arquitectura sostenible i eficient energèticament. El seu disseny conjumina sistemes de producció d’energia, mitjançant plaques fotovoltaiques i sistemes d’energia solar tèrmica, així com estratègies passives d’estalvi energètic propis de l’arquitectura bioclimàtica.
A més d’exercir un paper estètic, la doble pell que compon la façana de l’edifici es convertix en un element fonamental per al control tant lumínic com tèrmic de l’interior. La cara externa està formada per xapa d’acer microperforado, de manera que actua com a tamís solar, retenint l’excés de radiació solar transformant-la en una il·luminació agradable i difusa. La cara interna la formen grans finestrals de vidre, i entre elles existix un corredor exterior perimetral.
En este corredor es generen corrents de convecció que arrosseguen l’aire calent i l’expulsen per la part superior de l’edifici, de manera que es crea un matalàs tèrmic que modula la temperatura interior tant en condicions d’hivern com d’estiu, reduint el gasto energètic en climatització.
A l’interior de l’edifici, la creació d’un pati central, el buit del qual s’adapta a les necessitats de cada planta, respon també a un parell de criteris funcionals. D’una banda, este pati actua com a ximenera tèrmica, afavorint el moviment d’aire per convecció, mentres que també permet que la llum natural arribe a cada una de les estades de treball de l’empresa, amb el seu corresponent estalvi en llum elèctrica.
Estes estratègies es complementen amb l’existència de col·lectors d’aigua de pluja, de la qual s’alimenten el sistema de sanejament i de reg.
Este edifici és una mostra de com es pot aconseguir crear un espai funcional, estètic i agradable per al treball al mateix temps que s’és responsable amb el medi ambient.
Si consideres que la teua casa o empresa és un exemple d’edificació sostenible, contacta amb l’Agència Provincial de l’Energia i el publicarem en la Web.
