Edificació Sostenible

Què és l’Edificació Sostenible?

Els edificis sostenibles són edificis adaptats al medi ambient, el disseny del qual pretén reduir la dependència energètica mitjançant l’aprofitament de les possibilitats energètiques que li ofereix el clima del seu entorn.

Un edifici sostenible és aquell que s’adapta al seu entorn i s’aprofita d’ell, de la radiació solar, dels corrents d’aire, etc.; de manera que aconsegueix procurar als seus habitants el mateix confort però amb un consum d’energia molt inferior a l’habitual.

La reducció del consum energètic en els edificis no només representa un menor cost econòmic per als seus usuaris, sinó que comporta la disminució de la contaminació associada a la seua producció i redueix la dependència de combustibles limitats.

Un dels primers factors que ens ajudaran a reduir la despesa d’energia és la seua conservació. Si aconseguim conservar l’energia reduirem la necessitat. Hi ha diferents formes de conservar l’energia a les edificacions.

  • Els aïllants tèrmics en els tancaments redueixen a una quarta part la calor que es perd a través d’ells. Actualment hi ha diferents materials específics per a cada situació: per injectar en cambres, per aïllar per l’exterior, etc; de manera que tots els elements constructius haurien d’estar aïllats. Un correcte aïllament evitarà l’aparició de ponts tèrmics, o fuites de calor, que són els responsables de la pèrdua del 20% de l’energia als edificis. Per impedir-los és convenient evitar reduccions en el gruix dels tancaments i utilitzar capialts i fusteries compactes. És convenient combinar l’ús de l’aïllament amb una barrera de vapor per evitar les condensacions a les capes interiors dels tancaments.

 

  • El punt més feble tèrmicament dels edificis són els buits envidrats. Per això és important fer una correcta elecció de les fusteries i els vidres. L’ús d’un doble vidre o vidre aïllant redueix notablement les pèrdues d’energia i és un aïllant acústic excel•lent. D’altra banda, l’estanquitat de les fusteries frenarà les pèrdues. Per als buits envidrats que tinguen una exposició continuada a la radiació solar, es poden utilitzar vidres de baixa emissivitat o vidres reflectors o acolorits.

El segon aspecte és la captació gratuïta d’energia del medi ambient, el que, en general, esdevé l’ocupació d’energies renovables, encara que hi ha determinades estratègies per aconseguir un escalfament o un refredament natural.

En l’actualitat hi ha diferents estàndards i certificacions, com ara PassiveHaus, Leed, Bream etc., l’acompliment del qual garanteix que les edificacions que els posseeixen són eficients en la utilització de recursos com ara l’energia o l’aigua.

Estratègies passives per a la captació de calor

Fonamentalment aquestes estratègies consisteixen a aprofitar la radiació solar a l’hivern per escalfar l’interior dels edificis. La principal és una orientació adequada dels buits envidrats, si es té en compte la protecció necessària per evitar aquest guany de temperatura a l’estiu. L’orientació òptima és la sud, ja que és la que més radiació rep. El dimensionament correcte dels buits permetrà que el sol penetre més a les habitacions a l’hivern, ja que està més a sota, mentre que a l’estiu, en trobar-se més alt, reduirà el seu angle d’incidència i la seua penetració serà menor.

Estratègies passives de refredament

L’estratègia principal consisteix a evitar i eliminar el sobreescalfament mitjançant la ventilació fonamentalment. Hi ha mecanismes per forçar d’una forma natural la ventilació, com són les xemeneies solars. L’aire calent tendeix a apujar, ja que és més lleuger que l’aire fred. Si col•loquem una obertura superior (xemeneia) en un punt de l’interior, preferiblement a la façana sud, que és on més calor es concentra, i una obertura inferior, com una finestra a la cara nord, es produirà un moviment d’aire que refrescarà l’habitatge.

Una altra estratègia de refredament és la que s’empra en els coneguts com patis andalusos o l’Alhambra a Granada. Aquests patis embossen l’aire refredat durant la nit, de manera que durant el dia intercanvien calor amb les estances que l’envolten. Fins que l’aire no s’ha escalfat, no s’escapa del pati per convecció, i es refreda de nou durant la nit. Aquest sistema es complementa amb la col•locació de fonts o làmines d’aigua, que s’evaporen i aporten major frescor a l’ambient.

El sistema de façana ventilada permet un millor comportament tèrmic de l’interior. Consisteix en la creació d’una càmera ventilada intermèdia entre les fulles del tancament d’un edifici, de manera que l’aire fred penetra per la part inferior, s’escalfa absorbint la calor produïda per la radiació solar i surt per la part superior (Figura b).

El sistema de cobertes vegetals o aigua embossada a coberta permet l’absorció diürna de la calor interior de l’edifici que s’esvaeix durant la nit (Figura a).