La certificació energètica dels edificis pretén mostrar d’una manera comprensible per als usuaris i compradors d’immobles el comportament energètic dels edificis.

Es tracta d’un distintiu equiparable a l’etiqueta energètica dels electrodomèstics, que classifica la seua eficiència energètica des de la A, la més eficient, a la G, la menys eficient.

Actualment és un requisit obligatori per a edificis de nova construcció i grans rehabilitacions, encara que en un futur serà exigible per a totes les edificacions. així com per a determinats edificis públics ja existents i sempre que es vaja a llogar o vendre un immoble.

Per a obtenir la certificació energètica s’ha de calcular la demanda d’energia de l’edifici en fase de projecte mitjançant la seva modelització teòrica. Per fer-ho es tenen en compte les dades de consum elèctric total a partir d’una descripció de les característiques de l’envolupant, de la ventilació i la orientació, de les condicions ambientals interiors i exteriors, de l’existència de sistemes solars passius i de proteccions solars i de les instal•lacions de calefacció, d’aigua calenta sanitària, d’aire condicionat i d’il•luminació. Amb aquest procés s’obtindria un certificat energètic provisional. Durant el procés de construcció es comprovaria que el funcionament energètic real coincidirà amb el simulat. En el cas de ser necessari es reajustarien les dades a la qualificació adequada i s’atorgaria el certificat definitiu.

Aquest certificat s’ha d’incloure en el llibre de l’edifici i té una vigència de 10 anys, i quan passe aquest temps s’ha de tornar a qualificar.

A part de la certificació, a l’etiqueta apareixen les dades relatives a la ubicació i zona climàtica de l’edifici, el seu ús, el seu consum d’energia primària en kW/any, les emissions de CO2 a l’any, així com les mateixes dades per m2 de superfície.

Cal assenyalar que la certificació energètica només permet una comparació entre edificis de característiques semblants, com passa en el cas dels electrodomèstics. Això es tradueix en que un edifici amb classificació A pot consumir menys energia que un amb classificació C però molt més petit que no requereix grans instal•lacions.

Exemples d’Edificació Sostenible

GIOSEPPO

La nova seu de la companyia Gioseppo és un exemple d’arquitectura sostenible i energèticament eficient. El seu disseny aplega sistemes de producció d’energia, mitjançant plaques fotovoltaiques i sistemes d’energia solar tèrmica, així com estratègies passives d’estalvi energètic característics de l’arquitectura bioclimàtica.

A més d’exercir un paper estètic, la doble pell que compon la façana de l’edifici es converteix en un element fonamental per al control, tant lumínic com tèrmic, de l’interior. La cara externa està formada per una placa d’acer microperforat, de manera que actua com a tamís solar, que reté l’excés de radiació solar i la transforma en una il•luminació agradable i difusa. La cara interna la formen grans finestrals de vidre, i entre elles hi ha un corredor exterior perimetral.

En aquest corredor es generen corrents de convecció que arrosseguen l’aire calent i l’expulsen per la part superior de l’edifici, de manera que es crea un matalàs tèrmic que modula la temperatura interior tant en condicions d’hivern com d’estiu, i redueix la despesa energètica en climatització.

A l’interior de l’edifici, la creació d’un pati central, el buit del qual s’adapta a les necessitats de cada planta, respon també a un parell de criteris funcionals. D’una banda, aquest pati actua com a xemeneia tèrmica, tot afavorint el moviment d’aire per convecció, mentre que també permet que la llum natural arribe a cadascuna de les estances de treball de l’empresa, amb el seu corresponent estalvi en llum elèctric.

Aquestes estratègies es complementen amb l’existència de col•lectors d’aigua de pluja, dels quals s’alimenta el sistema de sanejament i el de reg.

Aquest edifici és una mostra de com es pot aconseguir crear un espai funcional, estètic i agradable per al treball a la vegada que s’és responsable amb el medi ambient.