Calderes

Són moltes les empreses que necessiten generar calor per a satisfer les necessitats del seu sistema productiu. Aquest calor es genera en forma de fluid líquid o de vapor a través de calderes de combustió que fan servir diferents combustibles com ara el gasoil o el gas natural.
El rendiment d’un equip generador de calor (caldera, forn o assecador) ens informa del percentatge de potència útil que s’aprofita durant el procés productiu en comparació amb la potència total aportada pel combustible utilitzat.
Aquest rendiment baixa en funció de les diferents pèrdues quan es trasllada la calor des de la caldera fins al seu punt d’utilització juntament amb altres factors que cal vigilar per a així poder obtenir el major rendiment possible i minimitzar el cost energètic en combustibles.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

– Control de combustió (estalvi del 6 %).

S’ha de tractar d’optimitzar la combustió de les calderes amb la intenció d’alliberar la major quantitat d’energia possible del combustible. Per a això, hauríem de realitzar una anàlisi dels fums de la xemeneia de la caldera.
El factor més determinant per a una bona combustió és l’excés d’aire fins que s’aconseguisca una combustió completa.
En funció de l’anàlisi dels fums de fuita, si el rendiment és baix, hauríem de netejar la llar de la caldera de cendres i incremats i ajustar el cabal d’aire d’entrada al cremador.

– Minimització de porgues en calderes de vapor (estalvi de l’1 %).

Les calderes de vapor s’han d’anar purgant per a mantenir la concentració de sòlids (carbonats dissolts en l’aigua) dins d’uns marges. Aquests van augmentant en funció del vapor generat. La porga ha de ser la mínima necessària ja que si ens excedim, hi haurà un major consum d’aigua i, per tant, majors pèrdues energètiques.
Existeixen diferents formes de calcular la quantitat òptima de porga en funció de diversos factors com ara el tipus de caldera, la pressió d’operació, el tractament i la qualitat de l’aigua.

– Recuperació de la calor residual dels gasos d’eixida (estalvi d’entre el 5 % i el 20 %).

Els gasos dels fums d’eixida després de la combustió tenen una temperatura molt elevada (superior a 200ºC) que en ocasions cal poder aprofitar per a preescalfar l’aire de la combustió a través d’un recuperador o per a preescalfar l’aigua d’alimentació a través d’un economitzador. Aquestes dues mesures podem millorar el rendiment de l’equip.

– Minimitzar pèrdues a través de les parets (estalvi superior al 2 %).

Tota la calor generada amb la combustió ha d’anar destinada al procés productiu, raó per la qual hem de minimitzar les pèrdues que es produeixen a les parets de forns o canonades aïllant-les perfectament. Mitjançant una anàlisi termogràfica haurem d’avaluar si l’aïllament és correcte o deficitari.

– Reinjectar condensats a les calderes de vapor (estalvi superior al 5 %).

El vapor condensat generat anteriorment ha de ser novament incorporat a la caldera per a aprofitar la calor que encara conté i per a minimitzar així el salt tèrmic de calor necessari per a produir vapor.

– Canvi de combustible (estalvi del 10 % al 40 %).

El canvi de combustible per un altre més barat no és una mesura d’eficiència energètica però sí econòmica. Per exemple, al gener de 2012 els preus dels combustibles ordenats del més barat al més car per a una mateixa aportació energètica eren la biomassa, el gas natural, el gasoil, el propà i l’electricitat.