Introducció

Europa és una regió depenent energèticament. Aquesta dependència s’ha incrementant en els últims anys fins a arribar al 53 % l’any 2007. Dins de la UE, Dinamarca és l’únic país exportador net d’energia i, per tant, no depenent.

Si analitzem el consum per sectors econòmics, observem que els dos principals consumidors energètics són el transport (33 %) i la indústria manufacturera (28 %).

De forma global, la Unió Europea ha centrat els seus esforços, entre d’altres, en un avanç coordinat cap a la liberalització dels mercats, la garantia del subministrament, el desenvolupament de les infraestructures d’interconnexió i la reducció d’emissions contaminants.

Els objectius de la UE en matèria d’energia van ser incorporats a l’estratègia «Europa 2020» de creixement intel·ligent, sostenible i integrador adoptada pel Consell Europeu al juny de 2010. Concretament, la UE es va proposar aconseguir els següents objectius en matèria d’energia i canvi climàtic per a l’any 2020:

• Reduir un 20 % les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
• Augmentar fins a un 20 % la part que correspon a l’energia renovable.
• Millorar un 20 % l’eficiència energètica.

A partir de l’Acord del París, al desembre de 2015, s’estableixen les mesures de reducció de GEH a través de la mitigació, adaptació i resiliència als territoris afectats pel canvi climàtic. S’aplicarà a partir de l’any 2020, quan finalitze el protocol de Kyoto.

La UE ja està prenent mesures per a aconseguir el seu objectiu de reduir les emissions un 40 % com a mínim per a l’any 2030 amb iniciatives com el Pacte dels Alcaldes pel Clima i l’Energia, els signants de la qual, autoritats locals, es comprometen a actuar per a recolzar la implantació de l’objectiu europeu de reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle en un 40 % per a 2030 i l’adopció d’un enfocament comú per a impulsar la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació.