Informació i Notícies

Març / 2020

IMPACTE AMBIENTAL DE L’ESTAT D’ALARMA A ESPANYA I LA PROVÍNCIA D’ALACANT

 

El Covid-19 està generant infinitat d’impactes en la nostra societat. La gran majoria d’ells són negatius, a nivell sanitari, social i econòmic. Però entre tanta desgràcia, podem trobar un impacte positiu. És la reducció de l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. En els últims dies s’han publicat diferents estudis que es recolzen en les imatges obtingudes pel satèl•lit Sentinel-5P, del programa Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquestes imatges, analitzades per diferents entitats, com el KNMI (Real Institut Meteorològic dels Països Baixos), o el Centre de Tecnologies Físiques de la UPV (Universitat Politècnica de València) evidencien una clara reducció dels nivells de diòxid de nitrogen en l’atmosfera en pràcticament totes les regions del planeta.

 

Les dates estudiades corresponen als primers dies del confinament a Espanya, i es comparen amb el mateix període de l’any anterior. Els científics del KNMI expliquen que “La química de la nostra atmosfera no és lineal. Així, la caiguda percentual de les concentracions pot diferir lleugerament de la caiguda en les emissions (…) En combinar dades d’un període específic, de deu dies en aquest cas, la variabilitat meteorològica es fa una mitjana de parcialment i podem començar a veure l’impacte dels canvis deguts a l’activitat humana”.

 

Els investigadors del grup Land and AtmosphereRemoteSensing (LARS-UPV), per part seua, han centrat la seua investigació en les principals ciutats espanyoles, que redueixen de mitjana un 64% la contaminació de l’aire. En el cas d’Alacant, aquesta reducció aconsegueix un 68%.

 

 

El diòxid de nitrogen és un gas tòxic i irritant, responsable juntament amb el CO₂, del que coneixem com a “pol•lució” a les ciutats. La major part té el seu origen en les emissions d’òxid nitrós (NO) originades en la combustió dels vehicles, principalment els dièsel, que s’oxida una vegada en l’atmosfera i té diversos efectes negatius sobre el sistema respiratori. Les seues altes concentracions en grans ciutats són les que obliguen a les restriccions de trànsit que en els últims temps han imposat ciutats com Madrid i Barcelona.

 

En les imatges podem observar com s’aprecia la disminució de la concentració de NO2 sobre Espanya, en una comparativa entre Març de 2019 i 2020, i es demostra com el nostre sistema de mobilitat és responsable, en gran manera, dels problemes mediambientals que pateixen les nostres ciutats i regions.

 

ARTICLE UPV

 

Font Imatges: ESA


Març / 2020

CANVI HORARI: QUINA ÉS LA MILLOR OPCIÓ PER A UN MAJOR ESTALVI ENERGÈTIC A ESPANYA

 

Cada any que canviem l’hora ens preguntem si amb això estalviem energia o no. Moltes han sigut les preguntes d’aquest tipus que han inundat periòdics i mitjans de comunicació en general.

 

A l’agost de 2018, la Comissió Europea va proposar als estats membres l’eliminació del canvi d’hora, mantenint a Espanya l’horari d’estiu tot l’any (*UTC+2). Proposta que deixa als estats membres la decisió de la seua aplicació.

 

Ara, a través d’un minuciós treball de recerca del Dr. Miguel López, Enginyer Industrial de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, publicat en la prestigiosa revista científica Energy Policy, podem veure amb major claredat la millor opció per a un major estalvi energètic a Espanya.

 

RESUM DE L’ARTICLE: Daylight Effect on the Electricity Demand in Spain and Assessment of Daylight Saving Time Policies

 

Efecte de la llum solar en la demanda elèctrica i valoració de polítiques de canvi d’hora

 

Les polítiques de canvi d’hora per l’aprofitament de la llum solar s’han utilitzat des de principis del segle 20. No obstant això, el seu efecte actual com a eines d’estalvi energètic està sent revisat. L’ús generalitzat d’il•luminació d’alta eficiència (LED) ha reduït l’impacte que l’energia dedicada a il•luminació té en el total i, per tant, l’efecte de les polítiques que intenten aprofitar millor la llum solar s’ha reduït.

 

Per a dissenyar noves polítiques que regulen aquest aspecte, és necessari entendre com afectaria la demanda elèctrica total, però també com canviaria el perfil horari de la corba de demanda (valors mínims, màxims…). Aquesta investigació proposa un model de demanda horari que quantifica l’efecte que té la disponibilitat de llum solar sobre la demanda elèctrica i simula l’efecte de les diferents polítiques de canvi d’hora. El model s’aplica al consum peninsular d’Espanya i als tres escenaris de polítiques de canvi d’hora més probables: eliminar el canvi d’hora i adoptar l’horari d’hivern, eliminar el canvi d’hora i adoptar l’horari d’estiu o mantindre el canvi d’hora, però adoptar el fus horari de Portugal i Regne Unit.

 

Els resultats mostren com els canvis en les hores d’alba i vesprejar modifiquen el perfil de la demanda elèctrica i l’estudi proporciona els resultats d’estalvi energètic global, mensual i horari per a cadascun dels escenaris. Aquesta informació ha de servir de base per al disseny i implementació de les polítiques de canvi d’hora.

 

En concret, els resultats mostren que l’efecte del canvi d’hora és bastant reduït: aproximadament un 0.34% d’estalvi mensual quan es retarda una hora l’hora d’alba i capvespre respecte de la situació actual. Això implica que, dels tres escenaris analitzats, el més eficient energèticament seria eliminar el canvi d’hora i mantindre l’horari d’estiu. L’estalvi derivat d’aquest canvi seria d’uns 27 milions d’euros, la qual cosa indica la poca rellevància que aquestes polítiques tenen actualment en l’estalvi energètic enfront d’altres criteris socials o de salut pública i marca que les polítiques actuals estan quedant obsoletes.

 

Article escrit per el Dr. Miguel López, Enginyer Industrial de la Universitat Miguel Hernández d’Elx

Article complet